Gràcies a la vostra participació, el projecte ‘Cançons amb bona lletra’ ja es troba a la sala d’exposicions del Centre Cívic Besòs. Si us hi passegeu, podreu llegir una mostra de 19 cançons triades entre les que vau enviar, a més a més de totes les referències que ens vau suggerir.

El proper divendres 17 d’abril a les 20.00h inaugurarem la mostra amb un pica-pica i sortejarem un lot de 10 CDs entre tots els qui heu participat.

Per amenitzar la vetllada el grup Si se acuerda Cris, resident al Besòs i finalistes del concurs de joves talents Hospi-Sona, interpretarà la seva personal barreja de cançó d‘autor i ritmes rockers.

Myspace de Si se acuerda Cris

Es mi manera de contarte cosas
sin palabritas, que éstas se pierden
ves un espejo en mí lo que no sabes
es que desnudo soy transparente
es mi manera de juntar dos mundos
tan diferentes, tan diferentes
anda ve y dile a tu corazón
que abra las puertas pa que entre yo.

Lo que pasa es que cuando te miro
tú no comprendes que me muestre
te digo tantas cositas bellas
que no hay palabras que se asemejen
así mis ojos son dos lagunas
que como lunas te afectan
es mi manera de entrar en tu pecho por la vereda del viento.

Maneras, maneras, maneras, maneras ay, qué maneras, maneras,
maneras de quererte
Maneras… de mirarte
Maneras… de llegarte
Maneras… de contarte

Es mi manera de ser tuyo y huyo
de emborracharme de orgullo y miedo
a simple vista no hay vida en el mar
pero ésta está en su profundidad es mi manera de ser sólo un punto
o un lucerito en tus sueños
dile a tu madre que abra el balcón
para que ahuyente esta maldición.

Lo que pasa es que eres como un muro y en él me doy de cabeza
se nota que andas mal de valor
para esconderte de este cantor
así mi llanto le da razón
le da motivo a este ritmo
es mi manera de entrar en tu pecho maneritas que te ofrezco yo.

Maneras…

Maneras – Dusminguet

Para hacer esta muralla,
tráiganme todas las manos
los negros, sus manos negras
los blancos, sus blancas manos.

Una muralla que vaya
desde la playa hasta el monte
desde el monte hasta la playa,
allá sobre el horizonte.

—¡Tun, tun!
—¿Quién es?
—Una rosa y un clavel…
—¡Abre la muralla!
—¡Tun, tun!
—¿Quién es?
—El sable del coronel…
—¡Cierra la muralla!
—¡Tun, tun!
—¿Quién es?
—La paloma y el laurel…

—¡Abre la muralla!
—¡Tun, tun!
—¿Quién es?
—El gusano y el ciempiés…
—¡Cierra la muralla!

Al corazón del amigo:
abre la muralla;
al veneno y al puñal:
cierra la muralla;
al mirto y la yerbabuena:
abre la muralla;
al diente de la serpiente:
cierra la muralla;
al corazón del amigo:
abre la muralla;
al ruiseñor en la flor…

Alcemos esta muralla
juntando todas las manos;
los negros, sus manos negras
los blancos, sus blancas manos.

Una muralla que vaya
desde la playa hasta el monte
desde el monte hasta la playa,
allá sobre el horizonte.

Al corazón del amigo:
abre la muralla;
al veneno y al puñal:
cierra la muralla;
al mirto y la yerbabuena:
abre la muralla;
al diente de la serpiente:
cierra la muralla;
al corazón del amigo:
abre la muralla;
al ruiseñor en la flor…abre la muralla!

La muralla – Víctor Manuel & Ana Belén

How many roads must a man walk down
Before you call him a man?
Yes, ‘n’ how many seas must a white dove sail
Before she sleeps in the sand?
Yes, ‘n’ how many times must the cannon balls fly
Before they’re forever banned?
The answer, my friend, is blowin’ in the wind,
The answer is blowin’ in the wind.

How many years can a mountain exist
Before it’s washed to the sea?
Yes, ‘n’ how many years can some people exist
Before they’re allowed to be free?
Yes, ‘n’ how many times can a man turn his head,
Pretending he just doesn’t see?
The answer, my friend, is blowin’ in the wind,
The answer is blowin’ in the wind.

How many times must a man look up
Before he can see the sky?
Yes, ‘n’ how many ears must one man have
Before he can hear people cry?
Yes, ‘n’ how many deaths will it take till he knows
That too many people have died?
The answer, my friend, is blowin’ in the wind,
The answer is blowin’ in the wind.

***

ESCOLTA-HO EN EL VENT
(Gerard Quintana i Jordi Batiste)

Per quants camins l’home haurà de passar
abans que arribi a ser algú.
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja segur.
Quants canons més hauran de disparar
abans que per fi es quedin muts.

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d’arribar a veure el cel.
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu.
Quantes morts més ens caldran, amic meu ….
Per saber que mort massa gent

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Quants anys podrà una muntanya existir
abans que l’ensorri la mar.
Quant temps la gent haurà de seguir
per guanyar-se la llibertat.
Quantes vegades podrem girar el cap
fingint que no ens n’hem adonat.

Això amic meu només ho sap el vent,
escolta la resposta dins del vent.

Blowin\' in the wind – Bob Dylan

La Maria i el Marcel,
de costat en una barra,
es miren i fan glopets
a les respectives canyes.
Ell vesteix tot de vermell
ella emplena un crucigrama.

Ai Maria, ai Marcel,
qui s’acosta a parlar amb l’altre?
Qui s’arrisca a fracassar?
Qui saltarà sense xarxa?
Ell la vol treure a ballar,
ella se’l vol endur a casa.

Et convidaria a vi,
seria dolç, seria amable,
si volguessis seure amb mi,
quin moment més agradable!
Tancaríem el local,
la nit seria tan llarga.
Marxaríem els dos junts
d’aquesta ciutat tant rara
i tindríem fills ben forts
i una casa amb balconada.
El Marcel allarga un braç
la Maria somriu a l’aire.

Però l’estona ha anat passant
i no troben les paraules.
Ell demà serà capaç,
ella demà estarà més guapa.
És nit freda per ser abril,
no s’està enlloc com a casa.

Nit freda per ser abril – Manel

Won’t you open for me
the door to your ice world
to your white desert?

I just want to stare
out over these snowfields
until we are one again.

We belong to the frozen world

When the ice begins to thaw
becomes the sea
Oh, you will see
how beautiful we can be.

Everything is calm
at the end of the planet
in our white desert.

The sun kissed the ice
it glistens for me
and we are one again

We belong to the frozen world

When the ice begins to thaw
becomes the sea
oh, you will see
how beautiful we can be

When the ice begins to thaw
becomes the sea

***

EL MÓN CONGELAT

No m’obriràs per mi
la porta del teu món glaçat
del teu desert blanc

Jo només vull mirar
fora per sobre d’aquests camps nevats
fins que nosaltres siguem u un altre cop.

Nosaltres pertanyem al món congelat

Quan el gel comença a fondre’s
esdevé mar
oh, tu veuràs
com de macos nosaltres podem ser.

Tot està tranquil
al final del planeta
en el nostre desert blanc.

El sol va besar el gel
ell brilla per mi
i nosaltres som u un altre cop.

Nosaltres pertanyem al món congelat

Quan el gel comença a fondre’s
esdevé mar
oh, tu veuràs
com de macos nosaltres podem ser

Quan el gel comença a fondre’s
esdevé mar.

The frozen world – Emilie Simon

Cuatro años de felicidad intercalada,
cuatro años de desconfiadas miradas,
una historia de amor interrumpida.

Maldita sea, maldita sea la vida.

Una rosa ha nacido entre mis manos
y sus púas mi sangre ha derramado,
sangre que brota del fondo del corazón.

Maldita sea, qué pasó con mi razon.

Tranquila mi vida, he roto con el pasado,
con mil caricias pa´ decirte,
que siete vidas tiene un gato,
seis vidas ya he quemado,
y la última la quiero vivir, a tu lado.

Y ahora me encuentro en medio de este lago
con los pelos de punta, recuerdos del pasado
y con la oferta arrubiada mirando la explanada
y pensando en ella que me dio todo por nada.

No puedo olvidar su cuerpo desnudo,
y me revienta pensar que puede estar encima suyo.
Cuando pienso que alguien te puede probar
te lo juro, el corazón se me hace un nudo.

Tranquila mi vida, he roto con el pasado
con mil caricias pa´decirte,
que siete vidas tiene un gato
seis vidas ya he quemado,
y la última la quiero vivir a tu lado.

Siete vidas – Antonio Flores

Ella em va estimar tant…
Jo me l’estimo encara.
Plegats vam travessar
una porta tancada.

Ella, com us ho podré dir,
era tot el meu món llavors
quan en la llar cremàvem
només paraules d’amor…

Paraules d’amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre’n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d’antics comediants.
D’històries d’amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys…

Ella qui sap on és,
ella qui sap on para.
La vaig perdre i mai més
he tornat a trobar-la.

Però sovint en fer-se fosc,
de lluny m’arriba una cançó.
Velles notes, vells acords,
velles paraules d’amor…

Paraules d’amor senzilles i tendres.
No en sabíem més, teníem quinze anys.
No havíem tingut massa temps per aprendre’n,
tot just despertàvem del son dels infants.

En teníem prou amb tres frases fetes
que havíem après d’antics comediants.
D’històries d’amor, somnis de poetes,
no en sabíem més, teníem quinze anys…

Paraules d\'amor – Joan Manuel Serrat

Escrita per Federiko Krutwig.

Munduak gezurra diotsu, bihotza.
Gezurra bere argi indarrez,
negarretan miña iñork ez du aditzen,
bihotza, ez du aditzen.

Dadukazun miña ixilik negar zazu
munduak haundituko du ta,
iñork ere lagun etzaitu egingo,
iñori ezer ez esan.

Zoriak behin zutaz,
parre egin nahi baleza,
eragotz, eragotzi eiozu,
barruko penak hil,
ezpainetan parrea kanpora,
ipini ezazu.

Jainko gorde hoiek,
etzaituztet gurtzen nik,
zuek ere hilkorrak zerate,
eta ezerezera, ziurki zoazte,
ezer ez bai zerate.

***

CORAZÓN

El mundo te miente, corazón,
y esa mentira tiene la fuerza de la luz.
Nadie escucha, corazón,
tu llanto y tu dolor, nadie escucha.

Llora en silencio el dolor que padeces,
de saberlo, el mundo te lo agrandará.
Nadie te ayudará,
no digas nada a nadie.

Si alguna vez la felicidad
quisiera reirse de ti, impídeselo,
mata las penas que llevas dentro
y pon una sonrisa en tus labios.

No os adoro, dioses escondidos,
vosotros también sois mortales,
y seguro que vais hacia la nada,
porque nada sois.

Bihotza – Paco Ibañez & Imanol

Well, if you’re travelin’ in the north country fair,
where the winds hit heavy on the borderline,
remember me to one who lives there.
She once was a true love of mine.
Well, if you go when the snowflakes storm,
when the rivers freeze and summer ends,
please see if she’s wearing a coat so warm,
to keep her from the howlin’ winds.
Please see for me if her hair hangs long,
if it rolls and flows all down her breast.
Please see for me if her hair hangs long,
that’s the way I remember her best.
I’m a-wonderin’ if she remembers me at all.
Many times I’ve often prayed
in the darkness of my night,
in the brightness of my day.
So if you’re travelin’ in the north country fair,
where the winds hit heavy on the borderline,
remember me to one who lives there.
She once was a true love of mine.

***
LA NOIA DEL PAÍS DEL NORD

Adaptació al català: Pau Riba

Si viatges pel bell nord glaçat,
on el vent bat el cel fronterer,
dóna’m records a una noia d’allà;
fa temps jo l’havia estimada…

Si hi ets quan hi ha tempestes de neu,
quan el riu gela i l’estiu se’n va,
mira’m si té un jersei prou calent
que l’abrigui dels crits que fa el vent,
mira’m si els seus cabells són tan llargs,
si fan rius juganers sobre els pits,
mira’m si els seus cabells són tan llargs,
si els duu com sempre els he recordat.
No sé si encara em guarda un record.
Jo per ella he pregat molt sovint,
tant de nit en la meva foscor,
com de dia en la meva claror.

Bé, si viatges pel bell nord glaçat
on el vent bat el cel fronterer,
dóna’m records a una noia d’allà
que fa temps jo l’havia estimada…

Girl from the North Country – Bob Dylan